Ja es pot consultar en línia la col·lecció sencera de la Revista de S’Agaró (1935-1974)

Col·laboració amb l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

 

La Revista de S’Agaró fou fundada el 1935 per Josep Ensesa Gubert, impulsor i promotor de la urbanització residencial de S’Agaró i es publicà fins a l’estiu de 1936, tot just abans d’iniciar-se la Guerra Civil. Reaparegué el 1949 i es mantingué fins el 1974, a raó d’un número per any. En aquesta segona etapa també s’edità traduïda al francès i l’anglès. 

L’objectiu de la publicació era testimoniar les activitats culturals i promocionals que es duien a terme a S’Agaró i a la platja veïna de Sant Pol i, alhora, actuar com a mitjà de promoció i atracció de nous visitants. La seva consulta esdevé essencial per a copsar el naixement i la consolidació de S’Agaró com un espai turístic de referència, primer durant l’incipient turisme dels anys trenta del segle XX i, posteriorment, a partir de la dècada dels anys cinquanta i seixanta, en què esdevingué un dels indrets de la Costa Brava amb més glamur i projecció internacional. S’Agaró, amb espais com l’Hotel La Gavina, i la platja de Sant Pol, acolliren nombroses activitats culturals i socials i reberen la visita de personalitats de reconeixement mundial.

Els 29 números de la Revista de S’Agaró ja es poden consultar lliurement en línia al portal de premsa històrica de la Generalitat de Catalunya Xac Premsa:
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top.  

Aquest fet ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (als quals agraïm que posessin els números que ens faltaven a la col·lecció que teníem) i l’Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro (que s’ha fet càrrec de la seva digitalització). També ho ha fet possible la bona predisposició que han mostrat en tot moment els hereus del Sr. Ensesa per tal que aquesta singular i excepcional revista pugui estar a la xarxa a l’abast de tothom.

Ja ho sabeu!!! Òbviament si preferiu consultar-la en suport paper podeu apropar-vos a l'Arxiu on, com Sant Feliu, conservem també ja una col·lecció sencera.

L'Arxiu us porta la REVISTA DE S'AGARÓ a casa

XAC PREMSA - Un recurs en línia no prou conegut

El projecte de digitalitzar la premsa històrica dels arxius comarcals neix de la necessitat de posar a l’abast dels usuaris dels arxius un tipus de documentació que permet fer una investigació complementària a la pròpia dels documents d’arxiu. 

La Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental (SGAiGD) va adquirir un programa que gestiona la difusió Web d’aquesta documentació digitalitzada amb l’objectiu de donar visibilitat i difusió a la premsa històrica dels arxius comarcals. Per tant, XAC_Premsa és una eina per a consultar en línia (Web) la premsa històrica digitalitzada de la XAC en el context global d' “Arxius en línia”.

La possibilitat de disposar d’una eina de treball per a investigadors o usuaris en general dels arxius o del Web és un avenç important en el conjunt dels serveis que es donen des de la Xarxa d'Arxius Comarcals. XAC_premsa és útil per a l’investigador que vol treballar des de l’arxiu o des de casa, però també, i no menys important, és útil per qualsevol ciutadà que motivat per investigació, recerca d’informació o qualsevol altra causa, pot recuperar informació i documentació des de qualsevol lloc. En aquest punt és important remarcar que XAC_premsa es publica en 5 llengües: català, occità (aranès), espanyol, anglès i francès.

La missió d'aquesta eina, doncs, té una doble vessant: difondre els fons hemerogràfics digitalitzats i donar accessibiitat a la ciutadania a aquest patrimoni. Per poder formar part de l'univers de cerca Web, XAC_premsa disposa d’un model de descripció de metades basat en OAI-PMH (Open Archives Initiative – Protocol for Metadata Harvesting). Aquest protocol defineix un mecanisme per a la generació i obtenció de metadades a partir dels registres de qualsevol tipus de repositori.

Es va fer una primera fase on hi van participar 13 Arxius Comarcals -entre ells el del Baix Empordà-, i posteriorment ha vist incrementar el seu nombre. XAC_Premsa té més de 500.000 pàgines digitalitzades de premsa local i comarcal i la previsió és que aquesta xifra segueixi augmentant en els propers anys. El funcionament és que els arxius municipals que tenen premsa o publicacions perìòdiques digitalizen dita documentació i la passen a l'Arxiu Comarcal corresponent que la dóna d'alta al XAC Premsa.

Properament hi podreu trobar tota la col·lecció de la REVISTA DE S'AGARÓ, digitalitzada enterament pel nostre Arxiu, si bé hem d'agrair  a l'Arxiu de Sant Feliu de Guíxols que ens facilités part dels números de dita col·lecció que físicament no teníem malgrat ésser l'arxiu municipal que juntament amb Sant Feliu de Guíxols recollim i aglutinem el patrimoni documental de la zona en què es basa dita publicació de principis i mitjans del segle XX. Una tasca de recuperació entre ambdós centres per tant, que properament la podreu tenir a la vostra disposició des de qualsevol dispositiu mòbil connectat a la xarxa. 

Pel que fa a la comarca del BAIX EMPORDÀ, en l'actualitat, hi podem trobar les següents publicacions:

Acción Social Obrera (1919 - 1932) (Sant Feliu de Guíxols)

Alcadía de San Feliu de Guíxols (1940 - 1941) (Sant Feliu de Guíxols)

Ancora (1949 - 2014) (Sant Feliu de Guíxols)

ARA (1930 - 1937) (Palafrugell)

BAIX - EMPORDÁ (1909 - 1936) (Palafrugell)

BOLETÍN (1939 - 1939) (Palafrugell)

Campanar (1981 - 2014) (Palafrugell)

Can Bech (1981 - 2015) (Palafrugell)

Chut (1947 - 1949) (Sant Feliu de Guíxols)

Ciutat Nova (1910 - 1920) (Sant Feliu de Guíxols)

El Bajo Ampurdan (1884 - 1889) (Sant Feliu de Guíxols)

El Bisbalenc (1927 - 1932) (La Bisbal d'Empordà)

EL CLAMOR (1893 - 1893) (Palafrugell)

EL CONTRIBUYENTE (1908 - 1908) (Palafrugell)

EL DISTRITO (1893 - 1900) (Palafrugell)

El Eco Guixolense (1878 - 1884) (Sant Feliu de Guíxols)

El Faro (1906 - 1909) (Sant Feliu de Guíxols)

El Faro Bisbalense (1866 - 1869) (La Bisbal d'Empordà)

El Guixolense (1880 - 1881) (Sant Feliu de Guíxols)

El Noticiero (1891 - 1894) (Sant Feliu de Guíxols)

El Noticiero. Suplement (1892 - 1892) (Sant Feliu de Guíxols)

EL NUEVO DISTRITO (1900 - 1908) (Palafrugell)

El Palafrugellense (1882 - 1893) (Palafrugell)

El Programa (1907 - 1934) (Sant Feliu de Guíxols)

El Puerto (1899 - 1900) (Sant Feliu de Guíxols)

El Trenta-Nou (2002 - 2006) (Sant Feliu de Guíxols)

EMPORIUM (1905 - 1906) (Palafrugell)

Es Còdol (1990 - 2015) (Palafrugell)

ESCLAT (1918 - 1918) (Palafrugell)

Espalmatorium (1923 - 1924) (Sant Feliu de Guíxols)

Festa Major de Llofriu (1982 - 2014) (Palafrugell)

Festa Major de Palafrugell (1914 - 2011) (Palafrugell)

FRUITA DEL TEMPS (1980 - 1980) (Palafrugell)

Germanor (1914 - 1915) (Palafrugell)

INDUSTRIA CORCHERA (1933 - 1936) (Palafrugell)

L'ALCALDE INFORMA (1998 - 1998) (Palafrugell)

L'Avenç del Empordá (1906 - 1912) (La Bisbal d'Empordà)

L'Avi Muné (1918 - 1932) (Sant Feliu de Guíxols)

L'Ideal (1920 - 1923) (Sant Feliu de Guíxols)

L'Onada (1932 - 1933) (Sant Feliu de Guíxols)

LA BOHEMIA (1909 - 1909) (Palafrugell)

LA BUGADERA (1909 - 1910) (Palafrugell)

La Costa Brava (1930 - 1936) (Sant Feliu de Guíxols)

LA CRÓNICA (1901 - 1910) (Palafrugell)

LA IMPARCIALIDAD (1896 - 1896) (Palafrugell)

La Información (1903 - 1905) (Sant Feliu de Guíxols)

La Lealtad (1895 - 1898) (Sant Feliu de Guíxols)

LA PEBRERA (1909 - 1910) (Palafrugell)

LA SARDANA (1892 - 1892) (Palafrugell)

LA VERDAD (1897 - 1897) (Palafrugell)

Las Estisoras (1900 - 1900) (Palafrugell)

Llevor (1901 - 1908) (Sant Feliu de Guíxols)

Llibertat (1902 - 1907) (Palafrugell)

Llibre de l'Aplec de la Sardana (1964 - 2010) (La Bisbal d'Empordà)

Palmarium (1922 - 1926) (Sant Feliu de Guíxols)

PEIX FREGIT (1932 - 1932) (Palafrugell)

Proa (1936 - 1936) (Sant Feliu de Guíxols)

Quaderns d'Informació Municipal (1979 - 1980) (Sant Feliu de Guíxols)

Revista de Palafrugell (1962 - 2013) (Palafrugell)

REVISTA POPULAR (1906 - 1906) (Palafrugell)

Setmana (1988 - 1988) (Sant Feliu de Guíxols)

Símbolo (1942 - 1961) (Sant Feliu de Guíxols)

Una nova eina de difusió de la història

Doncs fa ben pocs dies que ha vist la llum un nou blog, aquesta vegada creat entre els arxivers municipals del Baix Empordà i per a difondre aquelles activitats que de forma conjunta anirem realitzant a partir d'ara. Perquè si bé gran part de la tasca arxivística és gestionar la documentació administrativa i històrica, també ho és fer-ne difusió dels seus continguts. Un granet de sorra més cap aquesta direcció és precisament aquest nou blog www.arxiversbaixemporda.blogspot.com

La relació o el fet de treballar plegats els arxivers municipals de la comarca neix el 2009 i ve directa o indirectament de la llei 11/2007, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics. Arran d'aquesta llei neix la necessitat de fer front a una sèrie de mancances i dispersions alhora d'actuar en les diferents administracions locals. Per tal d'afrontar dites mancances ens vam aplegar sota el paraigües de l'Arxiu Comarcal per treballar conjuntament.

A continuació us transcric l'article en què ens vam donar a conèixer el 2012 al Butlletí del Museu DABA número 7, en col·laboració amb l'Arxiu Comarcal i el Consorci de les Gavarres (edició de 800 exemplars.

L'elaboració del quadre de classificació municipal

L’any 2007 es promulgava la llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics que pretén apropar l’administració al ciutadà aprofitant l’ús de les noves tecnologies. Les administracions locals entraven en una nova era, el repte de complir els objectius de la llei amb totes les garanties que fan referència a la gestió dels documents administratius. Arrel d’aquesta avinentesa, el Consell Comarcal del Baix Empordà que dóna suport a diversos municipis de la comarca es va trobar amb la necessitat d’ampliar la seva oferta per tal d’ajudar al compliment de la nova normativa a les administracions locals de la comarca. Va néixer així, impulsat per l’Àrea d’Informàtica, el projecte GDTE que pretén desenvolupar una eina informàtica de gestió de tràmits electrònics i de gestió documental per tal d’automatitzar les tasques de gestió d’expedients i documents dels ajuntaments baix empordanesos.

És evident que els documents produïts en els nous suports també necessiten una organització que faci factible la seva gestió. En primer lloc, i aquí estan d’acord tots els experts, documents amb paper i documents digitals conviuran durant un període previsiblement llarg. En segon lloc, i si tenim present que els documents es creen per a respondre a les responsabilitats que l’administració local té en vers el ciutadà, el suport en què han estat creats és indiferent sempre que es garanteixi la seva autenticitat i el caràcter de document original imprescindible per a la seva validesa com a document probatori dels drets del ciutadà i de l’administració. En qualsevol cas, el disseny del document electrònic i dels tràmits que ha de seguir requereix una anàlisi complexa amb la intervenció de molts actors.

Un col·lectiu implicat com a un dels actors esmentats és el dels arxivers. I potser aquí cal fer una mica d’història. Des de la llei d’arxius de l’any 1985, l’arxivística catalana ha avançat molt en el camí de fer-se imprescindible en l’organització de la documentació administrativa per una raó bàsica: els documents que es creen ara són els que en un futur proper seran documents essencials i testimonis de la nostra societat. Així, si quan els arxius van començar el seu funcionament, la principal tasca era la de recollir i organitzar la documentació històrica, actualment s’han d’implicar en la gestió dels documents administratius per tal de respondre amb cura a les tasques diàries i per garantir un traspàs organitzat al dipòsit d’arxiu.

La gestió documental es converteix en una eina indispensable de la gestió administrativa que evita, entre d’altres situacions no desitjables, la proliferació de magatzems de capses desorganitzades i, on a la llarga, trobar un expedient es converteix, com a mínim, en un problema de difícil solució. Potser per això l’arribada de la tecnologia digital està tan ben vista per diversos sectors de l’administració ja que farà desaparèixer el lloguer de magatzems. La pregunta és: hem pensat ja com guardarem els documents digitals, com farem que la seva gestió sigui dinàmica, segura, íntegra i fiable i com els conservarem? Si no s’han establert unes bases prèvies de gestió documental, no correm el risc de convertir els ordinadors o els discs durs externs en un gran magatzem de fitxers desorganitzats?

La tasca d’organització sota uns criteris arxivístics és tan necessària amb els documents digitals com ho ha estat fins ara amb els documents en suport paper. Per això des del mateix Consell es va demanar la participació dels arxivers dels municipis que confiaven en el projecte comarcal. Les primeres reunions amb els informàtics, a part d’establir els requisits bàsics que havia de contemplar una aplicació d’aquesta mena, van donar com a resultat la necessitat de treballar en la classificació dels documents, una de les eines bàsiques del treball arxivístic i l’any 2009 es va demanar a l’Arxiu Comarcal l’elaboració d’un quadre de classificació que fos vàlid per a tots els municipis de la comarca.

El projecte base d’aquest quadre es presentà el mes d’abril del 2010 i va ser l’inici del grup de treball dels arxivers que signem aquest article. Perquè la bona notícia per a l’arxivística de la comarca és que tots els arxivers municipals participen en la confecció d’aquesta eina, o bé, fan el seguiment de les reunions del grup de treball. 

L’elaboració d’un quadre de classificació és sempre una tasca complexa. En principi, cada administració ha de tenir la classificació adequada a les seves necessitats. Tot i així, un quadre de màxims i de mínims pot ser molt útil a totes les administracions locals de la comarca perquè tots els ajuntaments tenen les mateixes funcions bàsiques i actuen sobre les matèries establertes per la legislació comuna corresponent. Potser les tasques dels arxivers municipals –i de tots els organismes de l’administració pública– a nivell intern no són tan conegudes per la ciutadania. De manera molt esquemàtica podem dir que els arxivers amb els responsables administratius i el personal de l’organisme analitzen les funcions i activitats de l’ens, posen nom i lloc als expedients produïts dins una estructura lògica –el quadre de classificació–, proposen millores en la gestió bàsicament per evitar la proliferació de còpies, aporten solucions als problemes de gestió diària i segueixen els procediments establerts normativament per a la bona conservació de la documentació essencial, la qual cosa implica gestionar l’eliminació dels documents que han exhaurit el seu període de validesa. 

En el grup de treball dels arxivers de la comarca es treballa conjuntament la fase més bàsica i important en la gestió de la documentació, la d’anàlisi de funcions, activitats i documentació. L’estructura bàsica del quadre de classificació, les funcions i les matèries, ja està acordada. Les divisions següents s’estan desenvolupant actualment amb les experiències aportades per cada membre del grup, la valoració de quadres existents i recordant sempre que cal que ens adeqüem al futur, a la gestió electrònica i a les noves tecnologies. 

Després de gairebé un any de treball i, conscients de que aquesta experiència no es repeteix a altres comarques, es va decidir adoptar un nom. Per unanimitat es va escollir un nom obvi i senzill amb un acrònic divertit, ABE. Malgrat aquestes sigles, tan similars a aquelles que ens evoquen velocitat, el treball dels Arxivers del Baix Empordà es fa sense presses, conscients dels requeriments que volem que tingui l’objecte del nostre treball: funcionalitat, flexibilitat, rigor i garantia de futur

Arxivers del Baix Empordà (ABE)