Acaba de publicar-se un nou butlletí municipal, i un nou RACÓ DE LA MEMÒRIA.
Des de l'Arxiu aquest cop us proposem revaloritzar un racó de fa molts segles de Castell d'aro: la plaça de la Creu. I aquest cop com a novetat, ens centrarem en un element distintiu i de gran valor patrimonial: la Creu de Castell d'Aro.
Des de l'Arxiu aquest cop us proposem revaloritzar un racó de fa molts segles de Castell d'aro: la plaça de la Creu. I aquest cop com a novetat, ens centrarem en un element distintiu i de gran valor patrimonial: la Creu de Castell d'Aro.
La creu monumental de la plaça presenta l'habitual tipologia de les creus de terme, molt freqüents a Catalunya, si bé moltes en origen no eren pròpiament fites que servien per delimitar els delmenaris-termes, sovint eren col·locades prop de les entrades d'algunes poblacions o monestirs o vora els camins, i sustentaven una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la crucifixió o heràldics. La creu de Castell d'Aro no sabem si era "de terme" però en el seu moment era a la sortida del poble, apartada de l'església i, si bé tenim la sort de que és dels pocs exemples de creus senceres conservats, es desconeix el motiu pel qual la van alçar i quan ho van fer. Però també podem dir que dins els usos diversos que tenien aquestes creus, totes tenien un clar sentit de religiositat, i per l'estil dels seus motius ben podria ser d'època gòtica, segle XIII-XV.
Actualment per la puja del nivell del sòl tan sols mostra 3 de les 4 grades originàries (més la base de la columna). El motiu pel qual la base de la columna és més alta en l'actualitat es deu segurament a una modificació fruit d'alguna de les dues agressions conegudes que ha patit: el 1936 fou abatuda, i gràcies a que Pere Calvet n'enterrà els diversos fragments el 1939 es va poder refer; i involuntàriament, temps després, gràcies a una informació oral que Narcís Bas Mató va facilitar a Lluís Esteva Cruañas, un home va trencar-la amb un tractor i la van tornar a alçar de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada