Aquesta imatge d'un detall de la segona fase de contrucció de les Galeries Montseny, a mitjans dels anys seixanta del segle XX ens evoca al puntal econòmic per excel.lència del nostre municipi des de fa més de 50 anys: l'economia de serveis. En les darreres cinc dècades, la perspectiva no ha canviat gaire. Diferents negocis han passat i passen per aquestes galeries però es manté encara la seva estructura i la seva funció comercial.
El projecte d'obres que van presentar els seus promotors l'any 1964 encara descriu perfectament l'aspecte actual: "la distribución que de tiendas se presenta, es la de núcleos contínuos de una anchura constante de 6.40 metros entre ejes (...) y una altura consistente en planta baja y un piso, el cual se retira a su vez de la línea de fachada a la calle, para formarla en la perpendicular a la que sirve de entrada a las galerías de la planta baja, dejando encima de los porches una terraza descubierta".
Conservar certes arquitectures i l'espai que conformen, és dotar d'història al municipi. Sense entrar en judicis constructius, esdevenen avui part de la nostra memòria. Són testimonis d'un temps i saber mantenir-los és el que configura el patrimoni arquitectònic de Platja d'Aro. No són cases modernistes o innovadors edificis del segle XXI, però de fet, arreu és sovint aquest tipus d'arquitectura quotidiana, residencial o industrial, la que dota de cert valor identitari a un municipi.
En aquest cas, diverses generacions d'usuaris que han crescut tot passejant i comprant pels negocis de les galeries Montseny, Neptuno, Sant Lluís o Albatros són les que han dotat de valor identitari aquests espais i han fet que esdevinguin part significativa de l'imaginari de tot aquell que ens ha visitat alguna vegada tot i ser un llegat arquitectònic de construcció senzilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada